Presentació del cas de la resolució del problema: tenim una nova mascota a la classe.

Cas -2
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Els alumnes de la classe dels Pingüins d’una llar d’infants reben una nova mascota. No es sap quin animal és, què menja, on viu i com l’haurem de cuidar. Mitjançant les noves tecnologies pretenem que entre tots s’aclareixin tots els nostres dubtes, fomentant la reflexió, mitjançant el diàleg i buscant la col.laboració de les famílies.
Índex	Contingut	Observacions
Context General
Experiència en ensenyament	5 anys	---
Experiència / Nivell d’expertesa en l’ús de TIC	Espectadors. Saben obrir i tancar aplicacions.	Nens i nenes amb aquestes edats només saben obrir i tancar aplicacions, però el que sí saben és indicar-te: podem buscar fotos, mirar pel.lis (documentals), l’ordinador ho sabrà... Nosaltres serem les seves eines que canalitzarem les peticions.
Tipus d’escola	Llar d’infants privada
Localització del centre	Tarragona	---
Connexió	Internet	---
Localització dels recursos tecnològics	A l’escola tenim una pissarra digital portable. Sempre que la necessitem l’entrem a la classe.	---
Situació sòcio - econòmica dels alumnes	Famílies nacionals, de classe mitjana treballadora.	Totes les famílies tenen connexió a internet. Via email es manté una comunicació fluïda per molts aspectes de l’escola.
Context de la història o cas
Nivell dels alumnes	Preescolar. 2 anys	---
Àrea / unitat	Descoberta de l’entorn.
Fites en la història
Activitats planificades a la sessió o unitat	Fer fotografies digitals per després veure-les. Buscar fotos per internet Enviar email a les famílies Consulta youtube Mirar un documental
Nivell d’aprenentatge esperat	Saber que per l’ordinador podem buscar informació. Entendre que coses que fem nosaltres a la classe després les veuen ells a casa (foto enviada email)	---
Tipus d’activitat	Ampliar coneixement del seu entorn mitjançant l’ús de les TIC.	---
Activitats de la història o cas
Tecnologies utilitzades	Pissarra digital, cd documental de les tortugues, vídeos del youtube, càmera digital, gmail.
Raó per la qual la fa servir	Recerca d’informació, compartir dubtes amb els pares, ampliar coneixement.	---
Naturalesa de las activitats (tasques cognitives a realitzar)	Construcció del propi coneixement. Compartir i resoldre dubtes. Aprendre mitjançant aprenentatge significatiu i la resolució de problemes analitzant el cas.
Dificultats trobades	Adaptar l’ús a les edats primerenques. Ells diuen i nosaltres fem.	---
Ajuda / col·laboració emprada	Col·laboració de les famílies. Col.laboració entre els alumnes a l’hora de la reflexió.	---
Rol del professor	Orientador i motivador durant el procés, moltes vegades en aquestes edats el que no es sap, no se sap que no es sap, simplement no existeix! Anar fent preguntes constantment per crear el dubte és la nostra tasca.	---
Rol de l’estudiant	Explorador, descobrir conceptes i relacions, constructor del propi aprenentatge a la vegada que col.labora en l’aprenentatge de la resta de companys.	---
Resultats
Observacions	Com sempre, els nens i nenes de dos anys són capaços de sorprendre’ns i demostrar que tenen moltes més capacitats que les que les suposem.
Avaluació de l’aprenentatge	Mitjançant l’observació segons una pauta i la rúbrica dissenyada per part de la mestra i la resposta de preguntes per part dels alumnes es va avaluant l’aprenentatge.	---
Lliçó apresa pel professor	Mai s’ha de posar límits, les activitats han de ser obertes i flexibles per allargar-les en el temps, escurçar-les quan no els interessa, saber escoltar quan parlen...

Història complerta

ENTREVISTADOR. Gràcies per tenir amb mi aquesta entrevista , m’han dit que teniu una pissarra digital a la llar dinfants!

PROFESSOR. I tant! Li diem la pissarra màgica! A tots els nens i nenes els encanta!

ENTREVISTADOR. Quants nens tens a classe?

PROFESSOR. Aquest curs a la classe hi ha 13 nens i nenes

ENTREVISTADOR. I on va aprendre a fer servir la pissarra digital?

PROFESSOR. Quan a la llar d’infants la vam comprar ens van fer un curset d’aquests d’una tarda, per aprendre el bàsic, amb els dies, i entre les companyes que la fem servir hem anant descobrint coses.

ENTREVISTADOR. I em pots dir per què la feu servir?

PROFESSOR. Doncs mira, al començament no teníem gaire idea, teníem por que es convertís en un recurs només de projecció d’imatges: veure pel.lícules i fotografies en tamany molt gran, però poc a poc hem anat ampliant la nostra capacitat de treure-li profit i ara la fem servir per tot! Fins i tot hem aprés com hem de cuidar la nova mascota de la classe, gràcies a la pissarra!

ENTREVISTADOR. I això com ho heu fet?

PROFESSOR. Doncs va començar de la següent manera: el dia que va arribar la mascota, li vam fer una fotografia amb la càmera digital que tenim, vam posar la càmera a la pissarra i la vam observar detingudament en la gran pantalla. Ja ens pensàvem que era una tortuga, però com que no ho teníem molt clar vam enviar un email als pares adjuntant la fotografia i demanant si algú sabia què era i opinions sobre quin nom li podíem posar. A partir d’aquí el projecte estava engegat. Cada vegada que volíem saber alguna cosa de la Conxita (així es va anomenar, gràcies a la proposta del pare de l’Hugo) decidíem que ho podíem consultar a la pantalla màgica: com l’havíem de cuidar, què menjava, com havia de ser la seva piscina...

ENTREVISTADOR. Però nens tan petits saben fer servir una pissarra digital?

PROFESSOR. Te’n faries creus de què arriben a saber els nens i les nenes de 2 anys, però evidentment, saber fer-la servir sols no, jo era la seva eina per les coses que volien fer. Si volien buscar una peli, com ells diuen, jo els hi deia que la podíem buscar per internet, que al youtube molta gent penja vídeos explicant coses, allí vam trobar que un nen va penjar com havia muntat la piscina de la seva tortuga i nosaltres li vam copiar, també vam veure que la nostra és una tortuga aquàtica i per tant necessitava aigua i pedres per poder sortir a prendre el sol... vam aprendre un munt de coses de la tortuga! I a més a més ara ja saben que, per exemple per tancar les pestanyes o els documents s’ha de clicar la creu, quina és la icona d’internet, que nosaltres guardàvem les coses en una carpeta que tenia un dibuix groc i dins estaven els fotos i els vídeos d’una tortuga... tot molt pràctic.

ENTREVISTADOR. Quina és l’activitat que més els hi va agradar?

PROFESSOR. Buf, em seria difícil triar, però quan entre ells es feien fotos i després es veien a la pissarra els feia molta gràcia. He anat gravant vídeos d’avaluació continuada del que hem anat fent i els hi posava, sempre els agrada molt veure’s a sí mateixos fent coses, els agrada sentir-se protagonistes. Mira, vols veure una d’aquestes sessions? Aquí tens un enllaç . http://aperezruiz3.blogspot.com.es/2014/12/com-va-el-descobriment.html

ENTREVISTADOR. Com va avaluar els seus estudiants?

PROFESSOR. Tenia uns objectius ben clars, no només de conceptes (parts de la tortuga, tipologia d’animal...) ni de procediments (donar de menjar la tortuga, netejar-la...) sinó també actitudinals (consciència de la responsabilitat de tenir una tortuga, respecte als animals...) que valorava mitjançant una rúbrica. Amb aquestes edats les activitats es dilaten molt en el temps, perquè els agrada tornar a coses que saben (els dóna seguretat i confiança) i perquè van afegint coneixement sobre el que ja saben. Encara estic fent activitats amb la tortuga, així que l’avaluació continua. ENTREVISTADOR. Les seves espectatives es van veure acomplides?

PROFESSOR. Com em sol passar amb nenes tant petits, les meves expectatives eren petites amb tot el que vam aconseguir. En aquestes edats tenen una capacitat que fins no ho veus no t’ho arribes a creure. A més a més, la col.laboració de les famílies va ser excel.lent i va ajudar a establir vincles, encara més forts entre família i escola

ENTREVISTADOR. Va rebre ajut d’altres persones per ajudar a ensenyar els estudiants?

PROFESSOR. No, quan estaba a l’aula d’informàtica estava sol. Però des de casa, els pares col·laboraven. De fet jo els deia: recordeu que avui el papa i la mama tenen un missatge a l’ordinador de casa, que el mirin!

ENTREVISTADOR. Va tenir dificultats ?

PROFESSOR. Home, amb les noves tecnologies ja se sap... un dia no funcionava internet i intentar arreglar-ho amb tots els nens per allà era difícil, així que vam haver de canviar la sessió, sempre s’ha de tenir un pla alternatiu

ENTREVISTADOR. Quan va durar el projecte total?

PROFESSOR. Ja portem quasi dos mesos, però aquest projecte durarà fins que els interessi o fins que considerem que ja ho sabem tot de la tortuga. De vegades se’ns acuden preguntes que les apuntem i quan treiem la pissarra intentem resoldre-les.

ENTREVISTADOR. Així que recomanaries tenir una pissarra digital en totes les aules on hi hagi docència?

PROFESSOR. Les eines tecnològiques i el procés tecnològic no és únicament que existeixi, és que ens ha de servir de guia, d’ajut per un desenvolupament harmònic i d’aprenentatge significatiu. Tu creus que se’ls oblidarà tot el que hem après de la tortuga? Jo crec que no! I no ha estat per una altra cosa que el fet que era un problema real que tenien els alumnes i entre tots, i amb les eines adequades, l’hem sabut resoldre!

ENTREVISTADOR. Té alguna cosa que vulgui dir als altres professors? Quina lliçó va aprendre?

PROFESSOR. El meu consell seria que els nens poden fer coses com aquestes. Són molt capaços.Un ha de tenir clar els passos que ha de donar i saber modelar aquests passos a poc a poc en passos petits. Moltes vegades tendim al que és més còmode: toca pissarra avui? Doncs els hi poso un vídeo, que els encanta, i feina feta. Doncs no! Busquem totes les possibilitats que ens poden oferir tots els recursos! I sempre, sempre, mirem a l’entorn, busquem dubtes reals, problemes reals... aprenguem a resoldre’ls i preparem-nos i preparem-los per la vida.

ENTREVISTADOR. Moltes gràcies.